17.4.12

Thor, la veu del tro

El meu pare té una veu molt greu, i quan riu, fa un "Ja ja ja ja" que sembla de pel·lícula. Sovint, quan estem amb els petits a casa seva, la meva mare li ha de dir "Àngel, per favoooor" perquè riu tan fort que ens atabala a tots una mica. Jo aprofito per posar llenya al foc i dir: "Thor, hijo de Odin, la voz del trueno". No sé d'on ho he tret, m'ho he inventat, segur, però si non é vero é ben trovato. Naturalment, tot el petit ritual ens encanta a tots, i em dóna l'oportunitat de constatar que de ben segur aquests passatges, el ritual, es queden fixats dolçament en la meva memòria individual per sempre.

A principis d'abril és l'aniversari del meu pare. Li volia regalar una cosa feta per mi i tenia ganes també d'experimentar amb el brodat, així que vaig decidir fer-li un Thor personalitzat. Aquí està.


El procés de treball va portar 3 o 4 vespres amb una dedicació molt lleugera. Primer de tot vaig buscar imatges de Thor per inspirar-me. Alhora, no podia deixar de tenir present el procés de treball de Lucky Jackson. Amb tot plegat, vaig decidir fer un collage rematat amb traços de fil negre Gütermann Creative i una mica de mouliné marró per fer la maça.
Amb l'ajuda del Ferran vaig fer una descomposició en zones de color per poder fer les diferents capes de tela per formar la figura principal. Vaig retallar les diferents parts i superposant-les i fixant-les una mica amb entretela blanca (que hagués estat prescindible). Fet això i col·locat sobre el llenç blanc, va ser qüestió d'anar dibuixant amb l'agulla i el fil.
Vaig disfrutar com una nena.

Aquí alguna foto més del procés de treball.









2 comentaris:

Montse Llamas ha dit...

Está acabado?

Sònia López ha dit...

Psí. ¿No lo parece? Glups!

Bueno, la idea era hacer algo muy simple y me interesaba que el centro de color fuera la figura. Así que las letras ni siquiera se me ocurrió rellenarlas.
Fue muy muy divertido hacerlo.

Aunque en este caso, en relación a la insatisfacción, ya te digo yo que mi padre se quedó un poco
-"ah, vale, qué gracia"
-"papá, que te lo he hecho yo"
-"ah, sí, sí, qué bueno".

Pero en fin, no voy a reprochárselo. Hace una tortilla de patatas buenísima, pero creo que a penas sabría zurcirse un calcetín. Ya te digo, me lo pasé muy bien haciéndolo, y eso era lo que importaba.