17.11.08

Cada dia igual, però no

Pràcticament cada matí, recorro a tota velocitat el tram de carrer Jovellanos que uneix el carrer Pelai amb el carrer Tallers. A la cruïlla hi ha el mític bar Centric. Sempre (a tota hora) ple de gent, que sembla no tenir pressa.
Quan m'aturo a esperar el verd del semàfor de Barlmes/Pelai, ja espero tafanejar fugaçment a través l'enorme finestra de vidre del bar. I segons abans d'arribar-hi, especulo sobre si la noia amb els cabells llargs sempre acabats de banyar haurà pogut seure a la seva taula preferida.
I quan la veig, penso "li deuen fer olor de suavitzant?"