14.1.06

Reptes?

Molta gent fa Sudokus (o Sodokus) al tren, al metro, esmorzant, a les sales d'espera, als boxes dels circuits de Fórmula 1... Fins i tot, aquestes festes vaig rebre una nadala electrònica d'un proveïdor que incloia un programa descarregable per generar Sudokus. Molt original. I jo confesso que tinc un generador de Sudokus al meu Pocket PC . I sí, val, és entretingut, hi he jugat. Però a la curta o a la llarga te n'adones de que no té cap gràcia. Posa't a fer-ne un i, en més o menys estona, el trindràs resolt. No hi ha cap algoritme, cap càlcul a fer. Són números, però podrien ser fruites com a les màquines escurabutxaques o taques de colors. És un trencaclosques disfressat d'equació. Fes-me cas: si vols reptes mentals, passa't al cub de Rubik. O si pots camelar-te a algú, als escacs. I si el que vols és patir de veritat... a l'Otel·lo/Reversi.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

qui ho diu que no hi ha algoritme?
http://spivey.oriel.ox.ac.uk/mike/comp2005/results.html
muax!

Sònia López ha dit...

ja ho saps, que no sempre estic ben informada. gràcies per l'aportació. de fet esperava no creia que ningú més que tu hi digués alguna cosa :)
l'article mola. de fet em fa venir ganes de saber què dimonis és una matriu boleana. tot arribarà.

però segueixo pensant que resoldre sudokus, inclòs el "nivel diabólico" és un anar descartant intuitivament possibilitats, en funció de l'espai visual que ocupen les diferents xifres donades. la capacitat d'abstracció i d'anticipar-se a les pròpies jugades que requereix és bastant bàsica. quan en fas un no entres en contacte amb la natura de l'algoritme (que has provat que existeix), passa desapercebut, és clar que això és segurament el que l'ha fet tan popular. veient el que m'envies jo seria incapaç de resoldre'n un amb aquests mètodes de càlcul... i és que el meu nivell és bastant bàsic: sudokus sí; cub de rubik només quasi sí; Otel·lo, rotundament no.

suposo que després de tot això he d'invertir els termes de la meva afirmació: "és una equació discretament disfressada de trencaclosques". la propietat commutativa no funciona en aquest cas.

;)

Anònim ha dit...

jo puc dir alguna cosa també.
l'altre dia al metro hi havia un home que feia anar el cub de rubik. bàsicament era mecànica. durant 3 parades el va fer i desfer tot 4 vegades.
gairebé era millor mirar com el desordenava que com l'ordenava... no hi havia cap tipus d'emoció.
mecànica. pura mecànica.
quan el repte és mecànica...
m

Sònia López ha dit...

... jo trobo molt trist aprendre a fer un trencaclosques de forma mecànica. trist no, tontu. és que no té cap gràcia!
si el va fer i desfer 4 vegades probablement feia servir 1 o 2 rutines de solució, màxim. encara que això és especular, i potser vas coincidir amb el Sr.Rubik Junior...

això que dius: "gairebé era millor mirar com el desordenava que com l'ordenava..."; ¿saps que els cracks de la solució de cub també fan competicions per trobar algoritmes de veritable des-solució del cub? desfer un cub de rubik no és tan fàcil com sembla.

potser sí que era Rubik Jr aquest paio...