Estrelles

De vegades passa, que et poses a repassar llibretes i trobes coses. Aquí en va una de fa un any i mig. Estiu del 2004, la 2, un documental a mitges. Una gran antena parabòlica que serveix al govern nordamericà per escoltar el cosmos. Es busquen bàsicament rastres de vida extraterrestre però de passada es poden resseguir els ecos del big-bang, o conèixer l'activitat d'una estrella extingida fa segles. Escoltar el cosmos és escoltar el passat. Escoltar el cosmos és percebre el cosmos desplegat en el temps. El so és terriblement lent en comparació a la llum. Però el so succeeix en el temps. Recollida de dades. Filtres. Voilà. Crèdits del documental, i aleshores: l'autèntic objecte obscur: el so de les estrelles. Ritmic però no. Suau però no. Pautat però no. Agost, nit, moto. Miro el cel dins la sordesa del casc. Punts, estrelles i recordo el documental. Ara que tinc la imatge contaminada pel brogit esmorteit de la moto, se m'acut substituïr-la pel brogit de les estrelles. A arrel d'aquestes idees i per seguir investigant i pensant, vaig llegir La Historia del Tiempo de Stephen W. Hawking i Dune de Frank Herbert.